En començar l'any comencen els desitjos, les propostes, les promeses...

Jo no puc prometre res, tampoc tindria gaire sentit i desitjos... suposo que com que és gratis en tinc molts!!

- el més important de tots: SALUT. Mai havia desitjat salut, segurament perquè mai l'havia necessitat. Ara la demano pel Dani, tota la salut que necessita per a fer una vida ben normal i sense espantar-nos cada cop que hem d'anar al metge.

- el que es cumplirà: tard o dora... la feina! per el Dani una de ben bona, que el faci sentir bé. I per mi, seguir així, sense sentir queixes, donant-ho tot.

- el difícil: hipoteca... si la paraula ja fa por!!

- la il·lusió: ser mare... se que és difícil perquè encara, econòmicament parlant, no és el moment, però cada cop en tinc més ganes.  No crec que arribi a ser mare el 2006 però em conformaria amb anar preparant el camí per a formar la família.

Sigui com sigui, espero que el meu àngel de la guarda continui guiant-me cada dia.

Un petó.

El temps passa molt de pressa... ja s'acaba l'any, suposo que com tothom... s'ha de fer balanç.

Doncs crec que... senzillament genial! El 2005 ha estat un gran any. Si, és cert que el Dani ha estat a l'atur i l'àvia ha empitjorat, però al 2005 hem sigut tiets i sobretot... ens hem casat!

Mai podré oblidar aquell dia tant fantàstic, les emocions i els nervis de preparar-ho, tota la gent que estimem acompanyant-nos en la desició i sobretot, el saber que la persona  qui jo més estimo vol que sigui la seva dona per sempre. És bonic, el millor de l'any.

Salut  no n'hem tingut gaire i diners encara menys, però l'important és que, com a parella, ens en anem sortint com podem.

Bon any nou!

Sembla que avui és el dia... el que semblava al principi una inocentada poc a poc sembla ser més veritat! Per fi!

No se com viuré jo el meu part, el dia que en tingui, però la veritat és que, vist des de fora, és força emocionant. Com anirà, com serà... fa molta il·lusió!

Molta sort i felicitats als nous pares!

... Nadal ...

L'altre dia em preguntava què és el que no m'agrada del Nadal i durant aquest dies ho he descobert... M'emprenya la gent que odia el Nadal i no deixen que els demés el disfrutin!!

1.- La gent que s'agobia perquè ha de comprar regals: doncs no en compris, o compra'ls abans i no deixis per a l'úlltim mment patint aglomeracions!

2.- Gent que considera el fet de veure la família un cop l'any com a hipòcrita: doncs preocupa't de trucar-la o veure-la més sovint!

3.- la obligació de tenir una agenda tant espessa: si són quatre dies!!!! Nadal, Sant.Esteve, Cap d'any i Reis!!! i a més no tothom els celebra tots!!!!  és que durant l'any no hi ha dies i caps de setmana que també anem de cul? si no és tant diferent de la resta de l'any.

La gent es queixa per vici. A qui no li agradi els Nadal que no el celebri però que no li espatlli a aquells qui l'esperem amb il·lusió

BON NADAL!

SABER PERDONAR

No ho faig sempre tot bé.

M'equivoco molt sovint, potser massa.

Dic coses fora de lloc.

No penso prou les coses abans de dir-les.

I una llista de etcéteres.

Per sort, crec que puc assegurar que sóc capaç d'adonar-me del meus errors, rectificar i demanar perdó sempre que cal.

Però, per desgràcia, tot això no serveix de res si no aprenem a perdonar. De poc serveixen les disculpes si no ens escolten, de poc serveix rectificar ni no ens deixen fer-ho i de res serveix demanar perdó sinó sabem perdonar.

Nadal

Avui preguntaven a un programa de la tele què és el que més t'agrada del Nadal? i el què menys?

El que a mi més m'agrada del Nadal... l'ambient, pot ser que sigui l'esperit nadalenc.  Algú pot pensar que això és més aviat hipocresia... però `per a mi és deixar-se de tonteries uns dies i dedicar-se als altres, pensar en els altres, trucar als qui tenim oblidats, desitjar-nos ser feliços els uns als altres... Ho trobo molt maco. El que sigui sincer o no  ja depen de cadascú. És una llàstima que Nadal sigui nomès un cop l'any, seria genial que la gent desitjes fer feliç sempre. Fins i tot sembla que al Nadal la mala llet desaparegui!

Desgraciadament també hi ha coses que no m'agraden i és la part consumista de la festa. M'encanta veure als nens il·lusionats en aquestes dates, són innocents i per ells val la pena organitzar el sarau dels regals. Però d'aquí a posar les llums al més d'octubre... la gent va boja comprant regals per tothom i jo, particularment, no se d'on treuen els calers!! està bé tenir un detall amb qui ens importa, jo també ho faré, però d'aquí a passar-se setmanes comprant...

En fi, bones festes a tothom, no perdeu el veritable esperit de Nadal.

Torno a començar, torno a escriure... no se encara ben bé el perquè, potser per necessitat, potser per massa pensaments que em ronden últimament...

De moment ningú no te aquesta adreça, no se si em trobaran, no se si vull que em trobin. De  moment escric per mi.

...ÀNGEL DE LA GUARDA... tothom en té un? Jo no ho se, però si se que jo en tinc un. No se si em vigila, si em preveu de tot, però se que tinc a algú al costat, algú que des de on és ara em cuida a mi i als meus. Un petó i, una vegada més, gràcies.