Seguim en plena adaptació i sembla que, poc a poc ho anem aconseguint!

El que pitjor porto és arribar al migdia a casa i no trobar a ningú... tot el pis per recollir (perquè, tot s'ha de dir, som un pèl desendreçats), el dinar per fer, rentar els plats, treure la gossa i tornar a marxar  corrents... la solució fàcil seria dinar al cole, o en algun bar però no hi vull caure...diners!!!!! ja no es pot ni menjar un menu!! tot és carissím!!

Ara ens veiem menys amb el Dani. També va bé; arribar i explicar com ha anat el dia, el que hem fet... i gaudim més el cap de setmana, encara que sigui sense fer res!!

I sobretot... PARLAR... m'agrada poder dir el que sento, el que penso... i he estat unes setmanes sense fer-ho, per por. Por a ofendre, por a acabar discutint, a sentir que no tinc raó... quan finalment ho vaig fer em vaig treure un pes de sobre. Desgraciadament potser les coses no aniran com jo voldria i si se que he fet sentir malament al Dani (que és l'ultim que volia), però és el problema, o la virtud, de la parella. Ja no es poden prendre les decissions tan lliurement com abans, perquè afecten la parella. Es dificil anar cadascun per un costat, perquè afecten la parella... hi ha vida de parella i a vegades és difícil compaginar-la amb la personal perquè ja no saps que vol dir ser un de sol.

Potser m'estic embolicant massa... simplement, i com diria un conegut, hi ha moments en que cal seure i "trobar una solució com a parella".

Tot i que ja és divendres aquesta està sent una setmana molt dura!

Porto dies de nervis, de canvi d'horaris, canvi d'hàbits i, el pitjor de tot: nits dormint poc! Diuen que la son no és recupera, jo no se si és veritat o no, però en el meu cas necessito una cura de son, dormir fins que el meu cos en tingui prou!

Estic molt contenta que el Dani tingui feina, ara només falta veure que sigui bona, que hi estigui a gust i que el tractin bé... el que portem pitjor és la "nova vida" desprès d'any i mig a l'atur ens haviem acostumat a moltes coses, a rutines i hàbits i ara això de canviar els horaris ens porta una mica de cul!. Ara he de calcular l'hora de llevar-me al matí perquè he de compartir el lavabo i treure la gossa, fer-me el dinar sense ajuda, treure la gossa al migdia, preveure les camises de la setmana... ja ens hi acostumarem, però amb paciència!!!

Suposo que ara el Dani tabé valorarà més el cap de setmana, el menjar a casa, tenir temps per ell i per veure als altres... com en tot, el temps ja ho dirà

Fa molts dies que no escric... i no és que no tingui res a explicar, al contrari! auests dies ha passat de tot! El problema és que també he anat de cul... i no tinc temps ni per parar una estona i dedicar-me aquest temps.

La meva neboda ha fet un anyet!! com passa el temps!! m'ha fet pensar que els dies no perdonen i el temps corre massa depressa, no ens deixa assavorir  els moments.

El meu pare té artosi... també passa el temps per ell!!! se'm fa extrany, això sembla cosa de vells... serà que s'està fent vell, però jo el veig com el meu pare, sempre igual.

A l'escola molta feina, és un no parar, desprès diuen que els mestre no fan res... no és el meu cas! cada vegada hi ha més feina, més entrevistes amb els pares, jornades de portes obertes, celebracions... per sort, els nens mai em deixen de sorprendre i cada dia t'injecten un munt de forces.

I el més important... el Dani te feina! ell te por... jo també encara que no li digui. No és por a si ho farà bé o no, sinó por a que no hi estigui a gust, que torni a estar de mal humor com a l'altra empresa, que no s'agobii... el temps ho dirà. De moment ja tenim el primer pas!!!

I moltes més coses que ara no puc explicar per falta de temps, a veure si trobo un foradet aviat!