Doncs sembla que, a poc a poc, anem veient la llum al final del túnel... el Dani, fa quatre dies estava fregant la "depressió", ara no nomès ja te feina sinó que a sobre el seu contracte és indefinit!. Si, ja se que això no vol dir res, que a la feina, avui dia, poden fer fora a qui sigui independentment del contracte que tingui, però a un banc, per demanar una hipoteca, si que compta tenir un indefinit!!!

Doncs si, sembla que toca mirar pisos... i emprenyar-me quan vegi els preus... realment la paraula hipoteca em fa por... perls diners, pels papers i, encara que sembli una xorrada... el trasllat!!! omplir caixes, desmontar mobles, baixar escales, pujar escales... quina merda! si amb un "cling!" estiguès tot fet...

En fi, tampoc tinc pressa per canviar... tot arribarà quan hagi d'arribar.

Ja fa molts dies que no escric... i em sap greu perquè la veritat és que últimament han passat un munt de coses: l'Anna està embarassada, una amiga de la infància es divorcia, la feina del Dani cada dia va millor... i el dia a dia que no és poc! fa dies que penso en escriure, però quan arribo a casa o no trobo el moment o hi ha el Dani al davant i em talla... no és cap ogre, però m'agrada la meva intimitat... de fet ell no sap l'adreça d'aquest bolg, bé jo no li he donat,  però la sap segur!!! Penso que contra més gent coneguda em llegeix menys sincera soc i no escric el que realment necessito. Per això vaig canviar de blog. Avui per primera vegada he donat l'adreça a algú... m'ha vingut de gust i també m'agrada que algú em llegeixi, em respongui, d'alguna manera és com si m'escoltès...

Doncs bé Montse, ja veus... quan tinc una estoneta (que no és gaire sovint) escric les meves penuries i aventures. M'agradaria fer-ho més sovint perquè m'agrada molt però no sempre ho puc fer. Ara em pots llegir quan vulguis, ja veus, considera't afortunada!!

Una abraçada i gràcies pel dia a dia, va bé treballar amb algú com tu al costat.