Les vacances d'aquest any han estat una mica diferents a l'habitual... curtes i amb uns amics amb qui no haviem sortit mai a passar un cap de setmana. Tot i així el resultat ha estat molt positiu. Hem fet una escapa andorra curta però intensa: passejades, muntanya, compres, partides al monopoly... i una gran notícia: es casen!!! Ens ha fet molta il·lusió, no nomès perquè fa tamps que ho esperàvem  sino també perquè es cases al mateix lloc que ho vam fer nosaltres, el mas de sant llei!!... quins records!! hi podré tornar... i menjar tot el que no vaig menjar en el meu dia!! Hem estat els primers a saber-ho, fins i tot abans que els seus pares, i això em fa sentir molt afortunada i especial... GRÀCIES!
Però aquí no s'acaba tot... "de boda en boda te casas porque te toca", oi M?!!  Doncs això, que hi ha algú més que es casa i he de confessar que no m'ho esperava. Savia que tard o d'hora arribaria i que no trigaria però no m'ho esperava ja!!
Moltes felicitats!! Disfruteu aquest temps de preparació que, tot i ser esgotador en alguns moments, és genial i val la pena gaudir-lo que no es repetirà!!!

Llegint els meus últims posts veig que gairebé tot el que hi escric és un mica trist... vist així pot semblar que la meva vida és horrible!!! Doncs no!!
Pot ser que ens els moment difícils és quan millor em va escriure, o que quan tinc un moment el que em volta pel cap és el que m'angoixa... però, si és que algú llegeix això,  que no pensi que cada dia de la meva vida és un infern!!
De fet, crec que sóc molt feliç. Tot em va bé (les coses sempre poden anr millor però em puc queixar!), tinc feina, un marit, amics, salut... les típiques coses,  però molt necessàries per ser feliç.
El meu voltant és també ple de bones notícies i alegries: el casament de JF i R (tot i que no ho poguem anar...), la nova feina del Dani (toquem fusta!!), l'embaràs de l'Anna... ja li queda poquet!! em costa d'imaginar i  tinc unes ganes que arribi el momentde veure el Pol!!
Potser de bones notícies n'acostumo a parlar tant, potser no en tinc tanta necessitat però el que tinc clar és que n'hi ha moltes al meu voltant i que espero que cada dia n'hi hagin més!!

Jo ja se el dentista és un metge com un altre, però que voleu que hi faci... a mi em fa PÀNIC. Tot i així ja fa mesos que "m'estic fent gran" i he començat a visitar un dentista despres de no se quants anys fa. L'experiència... he de confessar que son tant dolents com en els meus somnis però això no treu que jo cada vegada que hi haig de tornar em mori de por.
Que em fessin una neteja... passa (i mira que em va fer mal!!), que m'empastessin quatre queixals... passa, però ara els hi toca als meus queixals del seny i això si em fa cagar a les calces!!!!
He esperat a tenir vacances per a poder fer-ho i no faltar a la feina. Al juliol van operar la gossa així que no va poder ser però a l'agost ja no he tingut excusa... cita amb el dentista el mateix 1 d'agost! quina por...
Jo anava concienciada que, tal i com haviem quedat, em treuria primer dos queixals i d'aquí quince dies els altres 2... pues va ser que no! resulta que els dentistes també es mereixen vacances!! va preferir nomès treure-me'n un. Resulta que se'n va de vacances i, en cas que jo tingues algun problema preferia no haver de deixar-li a un company. Així que un fora i la resta al setembre. Tant esperar a tenir festa per res: hauré de faltar a la feina.
Aquesta experiència... he de tornar a confessar que no va ser tan greu com m'esperava. Cinc minuts i fora!! poc dolor, la cara gens inflada... clar que nomès va ser un... creuem els dits per els següents!!