Dissabte passat vam gravar l'entrevista que es va emetre el diumenge... tot un èxit!
Al principi estava una mica nerviosa, no se perquè perquè, a més de ser molt fàcil era gravada i teniem fins i tot les respostes!! però en fi, que al principi em va costar, desprès ja vaig deixar-me anar i em va passar el temps volant! El més extrany de tot va ser després sentir-me... uf!! quina veu més lletja! jo em sento tant diferent...
En el programa vam fer una mica de propaganda i vam deixar telèfons per si algú tenia interès a coneixe'ns i... tatxaaan!! contra tot pronòstic el dilluns em va trucar una senyora!! Això vol dir que, a més de ma mare, em va sentir algu!!! em va fer il·lusió! molta! aqeust dissabte vindrà, esperem que s'hi trobi a gust.
No m'he fet famosa, ningú em saluda pel carrer ni em parlen de vosté... però ha estat bé i, qui sap, potser algun dia ho podem repetir!!

El dimarts passat rebo un missatge al contestador, una veu d'un senyor gran i molt català em diu que, assabentat que sóc neta del Dr.Pujol, vol fer-me una entrevista per la ràdio. Jo al·lucino a l'instant! jo?? home, reconec que el meu avi va fer coses molt bones i per això és una mica conegut dins l'entorn de l'esglèsia i del barri d'Horta, però jo?... a més, abans de mi també hi ha la meva mare i tietes que dominen més el tema...
En fi! la qüestiò, es que volen parlar de Jean Vanier, un senyor conegut arreu del món perquè fundà dos moviments relacionats amb els discapacitats psíquics: Fe i Llum i L'arca. Doncs bé, la comunitat de l'arca de Catalunya la van fundar els meus avis i  la comunitat de Fe i Llum la vaig coneixer de petita i encara hi pertanyo ara... i res, que en parlarem a la ràdio!
Em fa molta vergonya... però, ja que hi som,  m'encantaria que alguna família que tinguès un fill/a disminuït psíquic ens escoltes i s'animés a venir.
Per preparar l'entrevista he estat llegint documents dels avis, he vist fins i tot algun vídeo de fa 20 anys i ha estat molt curiós. He après coses que encara no savia i m'he sorprès del carisma dels meus avis. Potser fins ara no m'havia parat a pensar en el que havien aconseguit, m'he sentit molt orgullosa d'ells.

No tothom te una escultura a casa seva... jo ja tinc la meva!
Pot semblar una xorrada, però a mi em fa il·lusió! mai no havia pagat per tenir una cosa d'aquest tipus (no tinc ni un trist quadre a la paret!)
Però el que més il·lusió em fa no és si la peça és maca o lletja sino QUI l'ha fet. L'artista no és una qualsevol per a nosaltres sino una molt bona amiga del Dani. Viure de l'art no és gens fàcil (suposo que igual que  amb la música) i poc a poc ella ho està aconseguint. Això va suposar un canvi de vida i un tornar a començar en molts aspectes però finalment sembla que comença a valdre la pena.
Vam anar a la seva primera exposició i ni se m'havia passat pel cap comprar-li una de les seves obres. Hi anavem per veure-la, per donar-li suport i ves per on ens vam enamorar de més d'una peça! Al final vam acabar amb aquesta: preg.
Felicitats Mar per la teva primera exposició, espero que sigui la primera d'na llarga llista!.

Doncs si, he votat en blanc!
Ha servit d'alguna cosa? possiblement no però almenys he dit que jo no estic d'acord amb la política que estem vivint.
MAI abans m'havia interessat mínimament la política i suposo que per això mai m'havia ofuscat tant com avui. Hi ha tantes coses que m'han emprenyat...
  1.- perquè no hi ha una butlleta per a poder votar en blanc?
  2.- he hagut de preguntar a 4 persones diferents què havia de fer per votar en blanc perquè ni ells (interventors) ho savien.
  3.- es parla molt de la poca participació, però perquè en cap lloc es veu ni s'amonenen els vots en blanc?
  4.- la gent que no vota creu que d'aquest manera fa una queixa quan en realitat el que està fent és donar el seu vot a la majoria.
  5.- ciutadans-partit per la ciutadania... la veritat és que havia sentit coses d'ells i vaig pensar que podria ser un nou partit que realment es preocupès, que valia la pena. Quan he vist que havien triunfat m'ha fet gràcia fins que els he sentit parlar!!. Sota el meu criteri: vergonyós! Cridaven "libertá, libertá" mentre Albert Rivera parlava. Mentre ho feia en català tot a nava bé, quan ho ha fet en catellà els seus seguidors han embogit i aplaudit diverses vegades... perquè no apludien quan parlava en català? això és igualtat per les dues llengües? perquè no cridaven també "llibertat"? Que no us enganyin!! són un altre PP però disfressat!
  6.- ja tenim setmanes de debat, notícies, crítiques entre els propis partits, aliances...  total, per no aconseguir res millor per a nosaltres. Seguirem pagant per respirar...

En fi... està clar que jo no arreglaré mai el món, oi?