Un any més!! o un any menys, segons com es miri...
Avui  és 31 e desembre, suposo que dia de fer balanç, desitjos i compromisos per l'any vinent... fàcil! L'altre dia llegia el post de l'any passat i crec que torno a dessitjar simplement el mateix (que no és poc). Això em fa veure com ha anat l'any, si he aconseguit  o no el que volia i... més o menys! Un en faig cin cèntims:

 - Ara fa un any demanava salut i feina pel Dani i crec que ho hem aconseguit... però com tot, no ens podem quedar quiets, hem de seguir buscant una feina millor i lluitar per una salut de ferro (mai més ben dit!)
 - també demanava una hipoteca... no s'ha acomplert i m'en alegro!! tal i com estan les coses és impossible comprar un pis i viure la vida, jo m'estimo més viure la vida.
- l'últim desig, que veia impossible, era el de ser mare... efectivament no ho soc!! però continuo tenint-ne més ganes que mai.

En un any passen moltes coses, unes bones i altres no tant però crec que no em puc queixar, estic viva, tinc feina i m'estimen... la resta és important clar però en puc presindir.

I què demano per aquest any??? home, per demanar puc demanar mil coses!! però crec que el meu principal desig (a part de que em toqui un pis de protecció poficial!!!) és el de poder ser mare, començar a formar una família. Sembla que tothom es posi d'acord per a quedar-se embarassat com si res menys nosaltres... per això nomès demano paciència i aquella tranquil·litat que diuen que és vital... La resta ja vindrà.

Bon Any Nou a tothom
ens veiem al 2007

 Continuo de vacances!! què bé s'està de vacances, això hauria de ser més sovint!!
Tan esperar el dia de Nadal... i ja ha passat! al cap i a la fi no deixa de ser un dia normal, un dia de dinar amb la família, no? potser un dia especial pels qui encara sentim l'esperit nadalenc, a mi particularment m'agrada!
Aquest any ha estat una mica especial perquè la Berta ens ha fet rejovenir una mica... quan arriba un petit a casa et torna a fer reviure l'emoció i sobretot la inocència d'aquestes festes... qui hauria de dir que veuria a ma mare fent cagar el tió!! doncs si! va ser una tarda divertida i pel que es veu no serà l'única perquè, la notícia del dia... tornarem a ser tiets!! FELICITATS!!

Per fi!!
Ha estat un trimestre bastant dur però  finalment ja ha passat i... nomès en queden dos!!
Per sort jo puc gaudir d'uns dies de vacances, cosa que no tohom te... s'hauran d'aprofitar!!
Tindré dies per descansar, mandrejar, comprar i també per disfrutar amb la família que a mi si m'agrada, dec ser de les poques persones que queden amb una mica d'il·lusió pel Nadal...
Aquest any he fet una cosa que no havia fet mai abans, he felicitat el Nadal a unes persones que es mereixien un detallet per cuidar tan bé a la Sasha... vam comprar per ells/es una ampolleta de cava i uns bombons. Jo savia que no s'ho esperaven però no m'imaginava que els faria tanta il·lusió!! va valdre la pena nomès per veure la seva cara d'agraïment, i és que a tots ens agrada que ens donin les gràcies, ens valorin  i en facin un copet a l'esquena de tant en tant.

Segons el diccionari de la Llengua Catalana
orgull: estar ple d'estima de si mateix, dels pròpis mèrits, que fa que hom es cregui superior als atres.

I jo em pregunto... de que collons serveix el maleït orgull!!!! per discutir? per evitar solucionar els problemes en cinc minuts i allargar-los hores o dies? per complicar encara més les coses?
Quina és la clau per lluitar contra l'orgull? Jo se que no sempre tinc raó i que m'he de baixar els pantalons moltes vegades però perquè tant si la tinc com si no la sensació sempre és la mateixa?

Aquest any nomès demano als reis una vitamina contra el ditxos orgull.

Estic viva encara que no ho sembli... no és que no tingui coses per explicar, al contrari, sino que no sempre trobo el moment per fer-ho i quan el trobo no se ben bé que posar-hi (com avui).
Ja fa un any que vaig començar a escriure aquest blog! la veritat és que en un any no he escrit gaires coses... ja ho se! però a mi em fa il·lusió igualment fer aquest "aniversari".
Al prinicipi ningú sabia aquesta adreça, poc a poc l'heu anat coneixent però tot i així encara continua sent un espai ben íntim, com a mi m'agrada. Si tothom que conec llegís el blog deixaria d'escriure, ja no serien les meves intimitats (de fet ja em costa ara escriure-les!).

Les últimes novetats... avui m'he apuntat a la llista dels milers de pobres desgraciats que no tenim un duro i volem optar a un piset de protecció oficial!! Us imagineu que em toca? no tindré aquesta sort, oi? no m'ha tocat mai res en aquesta vida, ni a la tómbola! bé, m'ha tocat la millor loteria que és la vida i compartir-la amb qui estimo però a vegades m'oblido d'això i em torno materialista...
Doncs si, em sembla que son 1400 habitatges per... 200000 persones? he posat un número qualsevol però no crec que vagi gaire desencaminada. D'aquí uns dies sortirà la llista oficial  d'admesos al sorteig, a veure com n'és de llarga la llista.