Dissabte al matí: tornem a veure el pis que ens havia agradat
Dissabte tarda: pràcticament decidim que ens el quedem
Diumenge al matí: continuem pensant en els canvis que hi farem
Diumenge tarda: m'entra el cangueli!!! decidim deixar-ho estar!!!!

Uf! quin canvi de la nit al dia! potser per por, potser per lògica... potser ho hem fet bé, potser no... suposo que no ho sabrem mai... el que si se es que es vital estalviar! així que de moment és el que toca.

També se que sigui en un pis o sota un pont el més important ja ho tinc...

PD: dos embarassos més a la llista...

He començat la busca i captura d'hipoteques... tot un món.
La cosa està complicada, no ens enganyem... però cada dia hi ha una nova esperança. Del primer banc que vaig anar vaig sortir-ne molt decebuda, tot eren pegues, nomès els hi faltava dir-me: pringada!! Al segon lloc, tot i no ser una meravella em van donar més esperances, menys mal!! però la cosa continuava pintant xunga. Ara resulta que no nomès has d'hipotecar el pis que et vols comprar sinó també un pis de propietat que puguis tenir (o sigui, el dels pares!)... vaya tela!!! com si ells no haguessin patit prou per tenir el que és seu que ara també s'han d'embolicar per tu!!! una cosa és un aval, però hipotecar un 20% del seu pis em sembla exessiu!!! Això si: "és lo que hay". Doncs no!!! avui per fi he escoltat el que volia: un plan B! no és la millor solució del món, evidentment és més car, però sembla que hi pot haver llum al final del túnel!. De totes maneres seguiré investigant, estic fent un màster en hipoteques!!

Tot i així, quan veiem que si podem tirar una hipoteca endavant encara ens faltarà el més important... el pis!!! Si marxem de Barcelona hi han pisos més econòmics però les despeses dels trajectes també són més grans. Si ens quedem a Barcelona no hi ha aquestes depeses però els pisos són més cars... Una putada.

Demà faré una primitiva, potser tenim sort, no?

Ahir vam fer una visita turística... en busca de la vivenda digna!!
Ja vaig escriure una vegada que ens plantejavem la possiblilitat de marxar a viure fora de Barcelona... doncs bé, ahir vam veure tres pisos a Palautordera.
Quin embolic!! si abans teniem dubtes... ara en tenim més! o no, potser és por. El que està clar és que és una desició difícil i complicada de prendre, amb molts pros i contres...
Dels tres pisos que vam veure un ens va enamorar: té tot el que necessitem. No cal que ara mateix hi fem cap reforma, 85m2 + una terrassa de 65! uff... que temptador!!!

• Pros:
  

1. el preu, tot i que hem de parlar amb el banc, pensem que si ens donarien la hipoteca.
2. És tot exterior, llum tot el dia, menjador i habitacions gegants, dos lavabos, aire accondicionat, la terrassa (sobretot per la sasha), vistes... el pis en general!
   
3. Tranquilitat. Ara mateix, sentada a l'ordinador estic sentint el xivarri del carrer, els cotxes i la veina cridant  (i a l'estiu és pitjor)
4. Marxar de Barcelona. Si, ja se que hi he viscut sempre, però també tinc moltes ganes de canviar. Estic cansadeta de les aglomeracions, de gent a tot arreu, de pagar per tot, de fer cues per tot, de la contaminació, l'estrès, la por a la gent cada vegada més rara que viu a Barcelona...

• Contres:

1. les hores perdudes a la carretera. De moment treballariem  encara a Barcelona i això vol dir viatges diaris amunt i avall. No em fa patir el perdre  temps dins el cotxe (a Barcelona triguem mitja hora si agafem el metro!!!!) sinó les despeses: benzina i el dinar del Dani (a no ser que a la llarga trobés una feina millor...)
2. Deixariem de veure gent??? Doncs no ho tinc tant clar. Entre setmana a poca gent veiem. En tot cas soc jo qui a vegades bereno amb els amics i penso que ho puc seguir fent igual (inclus millor perquè així tornaria amb el dani al cotxe). Quan acostumem a veure més gent és al cap de setmana i crec que ho podem seguir fent perfectament. A més, estic segura que els amics de debó no els perdriem, son els que ens trucarien, s'interessarien, igual que nosaltres per ells/es.
3. La família. Va bé tenir-los al costat... però també són ells mateixos els qui, vistes les dificultats, més ens animen a fer el canvi.

Estic segura que em deixo moltes coses...
El que tinc clar es que no podem seguir com fins ara (encara que s'estigui molt bé) i hem de prendre una desició. He buscat pisos per aquí del mateix preu que aquest que vam veure ahir i... patètic. Pisos de 45 m2!!!!! i no ca que us digui on estan ubicats...

Suposo que la resposta la tenim a la famosa frase "qualitat de vida". I jo em pregunto: què és qualitat de vida? viure en 45m2?, pagar cada dia 8€ per un menú?, la traquilitat del Montseny? que els nens juguin al carrer? no dependre del cotxe?

Si algú en sap la resposta...

Demà és el meu aniversari... 29!! què poquet em falta pels 30!! perquè em fan tant pànic els 30?!! Quin horror!

A mi això de l'aniversari sempre m'ha agradat: que em truquin, em felicitin i, perquè no? els regals! no ens enganyem... a qui no li agraden els regals? Però el que més m'agrada és ser la protagonista per un dia, ser el centre d'atenció. Tothom et cuida, et fa petons, et mima, es fa el que tu vols... de tant en tant això no va malament, no?

Aquesta nit farem un sopar per celebrar-ho amb uns quants amics. Em fa molta il·lusió, però per altra banda... faltarà gent. És en moment com aquest quan més els trobo a faltar i em pregunto què ha passat. Com s'ha pogut arribar a aquest extrem.

També hi ha tantes amistats diferents que a vegades has de celebrar l'aniversari 5 vegades diferents amb 5 grups de gent diferents... quina ruina!! Però, aquest any, no és el meu cas. En part me n'alegro (pel tema econòmic) i per altra banda em sap greu no quedar amb altres persones que m'importen moltissim. Però què hi farem... s'ha intentat i no ha pogut ser...  De totes maneres, penso que el més important és amb QUI es celebra i no QUAN es celebra.

29... em queda un anyet pels 30... uf! quantes coses a fer abans!!!