21 setmanes i el temps continua corrent...  això ja no hi ha qui ho pari!!
Feia dies que no ensenyava cap foto de la panxa així que... aquesta és la meva panxota!

  18 setmanes

  21 setmanes

Aparentment potser no hi ha gaire diferència... però a mi els pantalons ja no em corden!
El Jan continua movent-se constantment.  A vegades no el sento, però quan comença, no hi ha qui el pari!! Ara és quan més espai té i és per això que els seus moviments es noten tant. De fet, si em miro la panxa quan ell es mou sembla que tingui un alien a dintre!! Ara és divertit, potser quan em clavi els peus a les costelles no ho serà tan!!

Avui he sortit a comprar-me unes sabates, però al no trobar-les he fet un canvi de plans i he acabat comprant robeta pel Jan.
Fins ara encara no havíem comprat res (de roba), tot ens ho havien anat regalant així que suposo que ja tocava, no? a més... fa molta il·lusió!!

Un parell de pijames ben calentons!

Un pack de tres bodies...

Un altre bodie... aquest es corda pel davant. Em sembla que al principi aquests deuen ser més pràctics...

Tampoc he comprat tant, no? Ja que hi som... us ensenyo les cosetes que ja li han regalat al Jan...
 
   

Una mica de tot... una tovallola, dos parells de sabatetes, uns xumets, dos bodies, uns quants pitets, un altre bodie però de dos peces, uns peucs i un conjunt de pantaló i jersei... estarà guapo, no??
La veritat es que s'agraeixen molt tots els regalitus...

I la ultima cosa... el "capritxu" del papa...

Comprat per internet i vingut des dels Estats Units!!

I per ara aquestes són totes les coses del Jan! Li deuen agradar força perquè ara mateix no para de moure's!!

La setmana passada vam tenir una altra ecografia, la més esperada ja que, si es deixava, sabriem si era nen o nena... quina emoció!! fins i tot estava nerviosa!
Tal i com l'ecògraf va posar el "catxarro" a la meva panxa ens va dir:
- ya teneis pensado nombre para el niño?
- cuando dices niño, es porque es un niño? - li vaig preguntar jo
- si, si, es un niño.
Un nen!!! ho sabia! des del principi ho havia intuït, clar que em podia haver equivocat perfectament, era un 50% de probabilitats... el Dani estava molt content, és el que ell dessitjava! un homenet a la família, un JAN.
Però l'ecografia no va quedar aquí, encara vam estar veient la criatura una bona estona, de fet fins i tot ens va espantar perquè va estar molta estona mirant el cor del nen sense dir res. Jo ja pensava que alguna cosa no anava bé però ens va dir que no ens extranyessim, que havia d'assegurar-se que tot estiguès ben conectat... haver-ho dit abans!!
La veritat es que això de les ecografies és una passada, es veu tot tan bé! a sobre ens va fer una d'aquestes en 4D... al·lucinant!! li veiem la cara, les costelles... i ens la va imprimir de regalet, la voleu veure? A qui s'assembla?



A que és guapo?
Hem estat fora uns dies (per això he tardat tant a escriure) i la sorpresa ha estat que he començat a sentir-lo! De cop i volta, sembla que tingui una granota a la panxa que de sobte es mou i fa patades! M'ha agradat molt sentir-lo tot i que a vegades no para!!
Ara a esperar a la propera visita, d'aquí un mes... amb anàlisi i prova del sucre fets...