Aquest cap de setmana ha estat ben diferent, la veritat molt especial i emotiu.
Ara fa 30 anys, els meus avis van decidir deixar-ho tot, família, casa, feina... per aconseguir un projecte que, si ens ho parem a pensar, era una mica sonat.
Els maus avis tenien un fill, el meu tiet Joan, amb Síndrome de Down i van pensar a formar una comunitat de vida amb ell i altres nois i noies que, a més d'una discapacitat mental, no tenien ni llar ni família.
Així, van aconseguir una casa i amb el temps i, com deia el meu avi, gràcies a la providència es va consolidar aquella comunitat de l'arca anomenada "el rusc".
Ara, 30 anys després, el rusc continua funcionant encara que el meu avi ja no hi és per veure-ho i l'àvia, amb 94 anys i malalta d'alzeimer tampoc és molt conscient del que van aconseguir... Els qui els envoltem si estem orgullosos de la seva decisió, esforç i dedicació per a fer realitat aquell somni i és per això que es va fer l'homenatge als avis i als 30 anys del Rusc.
La festa va ser molt sencilla però no hi va faltar de res, ni tant sosls la pluja els llamps i els trons! I, a més de recordar als avis, va aconseguir reunir a tota la família, que feia uns dos anys que no es retrobava...

Feia temps que no escrivia!!! es nota que ja he començat a treballar!! meys temps, més cansament i, per variar... mocs, mocs i més mocs!!! Això de treballar amb nens és que té...

Ja estem a les 24 setmanes, uns 5 mesos i mig. Ara el Jan ja deu medir uns 22-26 centímetres i pesa uns 650 grams. Els seus organs continuen desenvolupant-se i comença a produir substàncies importants per a la seva futura vida, com per exemple insulina. Ara ja obre els ulls i pot diferenciar la llum de la foscor. Continua empassant-se líquit amniòtic que es reemplaça cada tres horetes per mitjà de la placenta.
Ens em fet el test O'Sullivan, o la prova del sucre. Es tractava de prendre el famòs suc taronja que tothom diu que és tan fatigós... jo, la veritat, no el vaig trobar tan horrible! Abans de prendre'l et fan una punxada i una hora desprès una altra, així es veu el nivell de sucre a la sang. En el nostre cas tot ha sortit correcte!

I si el Jan va creixent... la meva panxa també!!! ara em sembla inmensa!!

     24 setmanes

Ara si que ja he hagut d'estrenar roba de pre-mamà... la meva ja no m'entra ni de broma!! sort que me n'han deixat perquè entre que és cara i el poc temps que s'amortitza... de totes maneres aviat hauré de comprar-me alguna cosa més d'hivern!

I aquí teniu el meu últim pasatemps:



Qui m'havia de dir a mi que jo acabaria fent punt de creu!!! si no m'han agradat mai aquestes coses!! La veritat es que el resultat si m'agrada i em sento orgullosa de mi mateixa!!! però de moment no crec que faci gaires coses més d'aquestes...