Ana, es tan corta la vida,
y son tantas despedidas
llenas de promesas vanas.

Ana, ¿qué será de nosotros
cuando caigamos y otros
ocupen nuestro lugar?

Ana, ¿dónde será la batalla
próxima en que perdamos
la guerra contra la soledad?

Ana, volverás a escuchar
las piedras que contra tu ventana
lanzó la felicidad.

Lanzó la felicidad.

Ana, es tan corta la vida,
quizás me vuelva mentira
y no te conozca mañana.

Ana, cuando te esconda un abrazo
recuerda entonces el año
en que forjamos la paz.

Ana, quizás me marche y no vuelva,
quizás me muera y no tengas
que maldecirme jamás.

Ana, te veo y me declaro culpable
de desear tu presencia
más que desear la paz.

Ana, ¿qué hago yo con mis canciones,
con el manojo de escarcha,
con mis ganas de matar?

Ana, ¿qué hago yo con las montañas
de papeles que he firmado
jurando morir o amar?

Jurando morir o amar.

Ana.

28 setmanes i continuem creixent... tots dos! No si portem el "pes ideal", cadascú diu la seva: "però quina panxa nena" o tot el contrari  "sis mesos ja? doncs no ho sembla!". Qui te la raó? no ho se, jo només se que per ara em trobo força bé i que vaig menjant el de sempre però amb més verduretes. Suposo que qui tindrà la última paraula serà la doctora... a veure què diu el dijous!
Per la resta anem fent... amb alguns dies una mica tontos, sembla que estigui a la casa de Gran Hermano, on tots els sentiments es multipliquen... perdoneu-me si tinc un mal dia... de debó que em sap greu.

                   

He llegit que ja deu pesar prop d'un kilo, i medir uns 30 cm (també depen del lloc on ho llegeixis).
La seva pell deixa de ser transparent (no sabia que abans ho era!) perque hi deposita la querantina. Reconeix la veu de la mare més que ninguna perquè l'escolta més clarament que els latres sons. El seu cor batega a 140p/min i els seus periodes de vigilia son més llargs.
Ara és quan em poden apareixer varius i morenes (jeje, ja les estic patint en silenci)

Però a part de tota la teoria, el que ara sovint penso què és el que deu sentir el Jan... deu ser feliç? sabrà qui soc? la meva veu? la del seu pare? sap què estic fent? i sobretot... es sent estimat? Espero saberdesmostrar-li tot el que sento, que no es poc.