No se si havia escrit mai abans un post per la Sasha... sigui com sigui, avui em ve de gust escriure d'ella.
Pels qui no la coneixeu, us presento la Sasha, com diu el seu amo, la gossa més maca del món.
 
                 

Ja fa més de set anys que ens acompanya i se'm fa extrany imaginar-me la vida sense ella.
La gent que no te gos, o suposo que algun altre animal, no podrà entendre mai el que això significa. No us podeu imaginar com s'arriba a estimar, es part de la família. Alguna vegada, fent aquest comentari m'han contestat coses com "no serà tant" o "ni que fos un fill"... doncs SI n'hi ha per tant! Ahir mateix sopant va sortir aquest tema i no em vaig empipar (no valia la pena) però si em va molestar que no se m'entenguès... em deien que no era el mateix que un fill, que no es podia comparar... com ho sabeu???
Tenir un gos vol dir responsabilitat, afecte, compromís, sacrifici... hi ha dies bons i dies dolents, a vegades cal canviar els plans per ella, també es troba malalta i cal anar al metge i si, fa patir molt!
És cert que jo encara no sóc mare i no se el que és però se en moltes coses ha de ser exàctament el mateix. Quan t'estimes alguna cosa i t'hi preocupes, et fa amoinar, li dediques el teu temps... no importa si és una persona o una planta, li dones TOT...
La Sasha m'espera cada dia remenant la cua, cosa que no fem la majoria de les persones. És igual si jo he tingut un bon o mal dia... ella m'espera igual. Hi ha dies que li faig més o menys cas... ella m'espera igual, a vegades vaig amb presses... i ella m'espera igual, m'estima igual SEMPRE. Crec que ets millor que algunes persones...  GRÀCIES

Ja tenim el llitet a punt!
Encara falta bastant perquè el faci servir però per tenir-lo desmuntat i l'habitació plena de trastos... així queda millor, no?
El protector i l'edredó els ha triat la meva mare i estic conenta perquè m'agraden! em feia una mica de por per si comprava alguna cosa molt fifi  però la veritat, m'agrada força.
Ara que veig el llit preparat...  uf!  que extrany se'm fa!  aquí dins  hi haurà una personeta...  he de reconeixer que  en alguns moments estic cagadeta de por. Ho faré bé? i si ens hem equivocat? estic preparada per ser mare? anirà tot bé?... suposo que són pors normals, no estem parlant d'un periquito o un hàmster sino d'una  criatura que dependrà totalment de mi, bé de nosaltres, i això espanta. Fins ara crec que he sigut força independent, sense gaire lligams a l'hora de decidir fer una cosa. Però d'altra banda penso que la vida tampoc em pot canviar tant. Es clar que hi haurà una cosa molt diferent però no cal deixar de fer res, no cal prescindir de ningú suposo que es una qüestió de temps per adaptar-nos al canvi i sobretot per aprendre a disfrutar-ho.
Espero que, una vegada més, el meu àngel de la guarda sàpiga com donar-me el  cop de mà, una empenta en el moment que calgui...

Mare meva!! Com ha crescut això!!!!
No m'havia adonat de la panxota que arribo a tenir!!! i se suposa que estic bé de pes? doncs a mi em sembla una panxa inmensa!


         

Cada vegada li costa més estirar-se i moure's perquè cada dia creix més. Aviat es colocarà amb el cap  cap avall, preparant-se pel part. Els pulmons es continuen desenvolupant i encara no estaran del tot llestos fins d'aquí unes setmanes. Pesa aproximadament un quilo i mig... la resta és meva!!!.

Se suposa que ara puc tenir les anomenades contraccions de "Braxton-Hicks"... però per ara res de res. Pel que tinc entés son unes contraccions fluixes senyal que el cos es va preparant.

Per ara em trobo bé, crec que no em puc queixar! Em fa una mica de mal l'esquena per la nit, quan soc al llit, però tampoc és sempre. Haig d'anar canviant de postura i em desperto molt sovint...

Encara falten força dies per la propera ecografia... a mitjans d'aquest mes... ja tinc ganes de veure't JAN!!

Últimament noto que escolto la música d'una altra manera... Cada cançó em diu una cosa diferent.
Hi ha cançons que he escoltat mil vegades i ara, al tornar-les a sentir m'adono de la seva lletra, o potser soc jo que la interpreto d'una altra manera.
A vegades, (o potser això nomès ho faig jo!!), lliguem algunes cançons a determinats moments de la nostra vida, pel que va passar, pel que ens recorden...l'últim post que vaig escriure fa uns dies ja anava per aquí.
Durant aquestes setmanes són moltes les cançons que m'han passat pel cap, les que he tornat a sentir captant-ne una nova lectura, altres de noves... la qüestió es que cada lletra m'està dient  alguna cosa. Segurament és una qüestió de sensibilitat, acostumo a sentir la música i no em paro a escoltarla. Ara per motius que no vénen al cas potser em toquen més el cor... No se, de fet no se si s'enten res del que vull escriure en aquest post!!
Deixem-ho. Demà serà un altra dia.

Per tu, per mi, i
per tot el que hem viscut.

Els anys, les pors
i el q hem abandonat,

plorem, riem,
sabem el que volem,

que si, que no, i
fem el que podem…

Porca misèria que
la vida va com va…

Porca misèria el
que tenim ho aprofitem

tant si és bo com
si és dolent,

trepem, caiem, i
tornem a començar…

Què faig, què fem,

n’hem de ser
conscients.

Porca misèria que
la vida va com va

Porca misèria el
que tenim ho aprofitem

tant si és bo com
si és dolent.

Tot el que som, i
el que serem ho som del que hem viscut, del que viurem.

Per tu, per mi per
tot el que hem tingut...

Per mi, per tu, i
per tot el que tindrem…