Recuperant-me encara (9 dies desprès) del part del Jan m'adono que no som res... encara em fa mal tot!! No tant com el primer dia, es clar, però continuo adolorida.
Fa un any van operar a la Sasha d'un tumor en una mama i vam aprofitar per treure-li la matriu. La pobre portava una cicatriu de dalt a baix i a les poques hores de la operació ja anava caminant cap a casa! Va estar xafada però cada dia sortia al carrer a fer les seves cosetes, amb cicatriu inclosa!! Em miro a mi... dos dies ingressada, repos a casa i encara avui em queixo!!
Veig que som (o soc) poqueta cosa, débils...
En fi, seguiré queixant-me que això si que ho se fer bé!!

"Nin rondinaire, petit dictador,
sempre trencant-me la son
ratolinet rinxolet i rumbós
em fas somriure amb el cor.

Em vaig prometre no fer-te cançons
per no semblar carrincló,
però no comptava amb la teva cara
de nen consentit embafat de petons.

Sempre emprenyant-me quan vols
tros de baldufa, sucret esponjós
m’has transformat en badoc

Em vaig prometre no caure en el joc
de fer de pare ofenós
però quan t’arrambes, aquí a la falda
fas que em desfaci i oblidi la resta del món.

M’has de prometre que un dia d’agost
abraçat a un altre cos
mort de vergonya, diguis amb conya
que una vegada ton pare et va fer un valset dolç".

Ciutadants de catalunya... JA SOC AQUÍ!!!
La mama volia que m'atrassés uns dies perquè així el meu aniversari no estiguès tan a prop del dia de reis però... no va poder ser!! Sóc el petit de casa però ja he demostrat de bon començament que aquí qui mana soc jo!! Vaig decidir dur la contrària i adelantar-me al dia 5... porque yo lo valgo!!
Ara la mama no te gaire temps escriure sobre mi perquè entre jo, descansar i les coses de la casa les hores passen volant. Però de moment us deixo una foto perquè, encara que sapigueu poc de mi, almenys veieu com en soc de guapo!!
Un petonet!


        el meu primer dia...


       als papes els hi cau la baba


       aquí ja tinc 4 dies... ja soc a casa! La Sasha m'estima molt!! Em protegeix a vegades m'omple de babotes...