Vaig trucar a una llar d'infants per demanar informació i em van dir que hi passés dijous (ahir) que començaven les jornades informatives.
Jo, pobre innocent, sortint del pediatre (per cert el Jan està mol bé) m'arribo a la guarderia pensant que hi anava massa aviat... la porta era plena de gent!!!! Hi havia pares esperant des del matí!! La gent està una mica boja, no?
Arriba l'hora i entrem tots dins, seiem a l'entrada i les mestres van cridant als pares/mares un per un, la cua arribava fora al carrer!
La meva sorpresa va ser veure que la gent ja sortia amb la motxileta de l'escola i els papers de la matrícula a la mà... si jo nomès volia preguntar!! Però clar, si la gent el primer dia de matrícula ja agafava la plaça no calia ni que preguntès perquè segur que, veient la gent que hi havia, les places s'acabaven ahir mateix. Total, que veient que el preu era "raonable"(per dir algo) ja vaig matricular el nen... ja tinc la motxilla i tot!
La gent està sonada... quines presses!! he matriculat al meu fill a la primera llar que he vist (i que m'ha agradat) per la pressió de la gent...  o em quedava jo la plaça o se la quedaven els del darrera, no hi ha temps ni per pensar!!
En fi, ja està fet... tota una aventura!

Des que soc mare i surto a passejar amb el cotxet m'adono de com n'és la gent de mal educada!! I si, una vegada més, la gent gran la pitjor de totes.
La gent s'atura enmig de la vorera a parlar, cosa que em sembla bé, no cal anar pel món estressat, però no costa res apartar-se quan veus venir algu, no? doncs no, hi ha gent que espera que baixis de la vorera per no haver-se de moure!! Jo, que no em dona la gana haver de baixar, demano sempre educadament "que em deixen passar siusplau?"... i les respostes són increibles!!:
 -  La majoria de gent gran directament ni et contesta. Et repassa de dalt a baix això si, amb cara de pomes agres, com si els haguessis demanat el sacrifici més gran del món.
 -  Altres fan veure que s'aparten.  Com es fa això? doncs et miren i fan una passa, uns centímetres, i continuen parlant com si res. Senyora!!!! que he de passar amb un cotxet, no amb una agulla!!!
- Alguns et veuen venir i com que no es poden moure (l'altre dia em va passar amb uns obrers o amb una senyora amb un carro) dissimulen i quan, per força, canvies la ruta, baixes de la vorera i els mires posen cara de "ui, no t'havia vist"
- N'hi ha que et contesten amb un "perdó" i s'aparten  ràpidament, no ens enganyem, la majoria la gent més jove.
Per sort hi ha qui nomès veure't s'atura,  et cedeix el pas i no cal ni que demanis permís per passar. Encara queda gent amb educació i sentit comú!!
Però el que més em preocupa és... jo seré així?? Quan ens fem grans, és necessari convertir-no en egoïstes mal educats? Quan passa això?
Mare meva! espero recordar-me d'aquestes paraules i no tornar-me una incívica mal carada d'aquí uns anys...